Drac, qui ets tú, sino un reflexe de les meves pors.
Drac, qui ets tú, sino el mirall de les meves foscors.
Aquí estic, davant teu, vestit en brillant escut y armadura.
Aquí estic, davant teu, blandint acer forjat en una radiant fulla.
Et miro als ulls i em donc conta que tú i jo som iguals.
Et miro als ulls i em donc conta que sóc jo el meu propi rival.
La batalla entre tots dos es lliura dins el meu cor.
La batalla entre tots dos, de sigil, ombres, errades i foc.
I en el foc de mil batalles, sagnem tú i jo de mil ferides.
I en el foc de mil batalles, de la sang brota nova vida.
La teva sang, Drac, es coagula en forma de rosa vermella.
La teva sang, Drac, es coagula i es així com pren forma la sabiessa.
Cullo la flor i la observo, es el premi de la meva lluita.
Cullo la flor i la observo, quant m'agradaría compartirla.
I apareixes tú, amor, ataviada de noble princessa.
I apareixes tú, amor, bellíssima entre la boira espesa.
I sé llavors que la meva lluïta ha tingut sentit.
I sé llavors que la meva lluïta m'ha permés arrivar fins aquí.
Fins aquí, davant teu, agenollat el teu servidor.
Fins aquí, davant teu, oferinte el meu més preuat tresor.
I culles ma rosa, en tendre somriure, i em situes al teu costat.
I culles ma rosa, en tendre somriure, i ens enfrontem junts a tots els nostres Dracs.
Agafats de la má, un al costat del altre, mirant endavant el camí,
Agafats de la má, un al costat del altre, feliços d'haver-nos trovat aquí.
Dos amants, que en realitat no són ni princessa ni caballer.
Dos amants, que el que sí tenen es l'ànima de guerrer.
Dos guerrers, que caminen junts rumb al horitzó.
Dos guerrers, que han trobat l'un en l'altre a la fi al seu amor.
